Ahir dimarts vam acabar de veure la pel·lícula que teniem pendent de l'assignatura de plàstica.
Vam anar tots a classe pensant que parlariem de l'Art brut i ens va donar la sorpresa de que tenia la pel·lícula i aquest cop sencera.
Tenia ganes de veure-la però ara que sé el final potser haguès preferit no acabar-la de veure.
La Judy, la protagonista amb Sindrome de Down i sordesa mor. Però és una mort especial. Mor el dia del seu aniversari, i per tant, també el de la seva germana bessona.
Van passar una nit molt divertida tota la família junta, que al final va acabar tràgicament.
Crec que a tots els de la classe que tenim un mínim de sentiments ens ha afectat, si més no, una miqueta.
És una pel·lícula on resalten molt la dolçor de la gent amb aquesta malaltia, hi ha gestos de la protagonista que t'omplen molt, mostren com és la seva vida, la de la gent que l' envolta, i també cm una persona amb alguna malaltia pot arribar a ser creativa. No cal ser una gran artista de sempre per fer obres d'art, simplement s'ha de tenir ganes de fer la teva pròpia obra d'art.
Recomano la pel·lícula, encara que el final no m'hagi agradat, et mostra la vida tal i com és, a vegades injusta però no la podem canviar.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario