Ja porto 8 hores amb els alumnes i sembla que els conegui de tota la vida!
Avui m'han rebut molt bé com sempre, han vingut corrents cridant el meu nom i a saludar-me.
Un grupet de nenes m'han explicat que tenen novios i me'ls han presentat(encara que ja els coneixia perquè són de classe).
Una nena, l' Ariadna, m' ha vingut i m'ha dit que m'havia d'explicar un secret, que si volia saber-lo i ovbiament li he dit que si. No l'explicaré perqué com ella ha dit és un secret i no es pot dir a ningú, je,je.
Per primer cop m'he quedat sola a classe, perquè el tutor s'ha enfadat molt amb un alumne, Naím(que sempre la lia), i ha marxat amb ell. M'han mirat tots a mi, i s'han dit entre ells que no podien parlar perquè estava la Cristina i és com una mestra. M'ha fet il·úsió que em tinguessin aquest respecte perquè dies abans no l'havien demostrat.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
Es fa difícil saber a on comença la confiança i a on l'autoritat, oi? Suposo que la gràcia està en combinar les dues coses i mostrar-lis respecte perquè ells te'n tinguin a tu. Ai, si els nens neixessin amb un manual... Millor no, serien com màquines! I si encara no t'han preguntat a tu si tens nòvio tranquil·la, no trigaran!
El millor:dir que en tens un per cada dia de la setmana! Alguns fins i tot s'ho creuen!
Publicar un comentario